24/05/2018.- La plataforma Horta és Futur NO a la ZAL ha presentat públicament hui, a Ca Revolta, una alternativa en positiu a la construcció de la ZAL a la pedania de la Punta de la ciutat de València. El context ambiental, com ara el canvi climàtic, l’habitabilitat de la ciutat i el context jurídic, aconsellen canviar de rumb. Un canvi de rumb que signifique un nou model de ciutat d’acord amb les tendències urbanes i territorials més avançades.

Un nou model de ciutat que assegure la connexió de les dues grans conquestes ciutadanes dels 70: el llit vell del riu Túria i el Saler mitjançant un corredor verd i hortes.

Recuperar La Punta: una qüestió metropolitana i estratègica

L’objectiu que ens plantegem és connectar el Parc Natural del Túria i el Parc Natural de
l’Albufera a través de la ciutat de València i això només és possible creant un corredor
verd que unisca el llit vell del Túria i el Saler.

No sols és un objectiu de la societat civil. Les pròpies directrius de la Generalitat Valenciana, començant per la Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV),
seguint per la LOTUP i acabant per la recent aprovada Llei de l’Horta així ho imposen. Els beneficis no són per tant sols per a una zona històricament molt castigada de la ciutat com la Punta i Natzaret sinó per a tota la ciutat i la seua àrea metropolitana, des del camp de Túria fins La Ribera.

A la part d’aigües amunt es va fer bé: Jardí del Túria, Parc de Capçalera, Partida de
Dalt a Campanar (agrícola), Parc del Túria (natural). A la part de desembocadura també es pot fer el mateix: Jardí del Túria, Parc de Desembocadura, la Punta, Parc de
l’Albufera. Per això no podem ubicar un polígon industrial al mig d’aquesta transició.

El canvi climàtic ho canvia tot. La innovació s’imposa

Davant una amenaça tant evident no podem seguir executant plans i projectes de fa 20 anys com el de la ZAL (Zona d’Activitats Logístiques), com si el context fóra el mateix. És la nostra obligació demanar als poders públics que reaccionen fent polítiques territorials orientades a mitigar els efectes del canvi climàtic.

Aquests efectes anem a patir-los igualment i la millor forma d’estar preparades és amb el canvi de polítiques urbanístiques i territorials. Noves formes de fer sobre el territori que suposen protegir el verd que tenim però també desurbanitzar i reverdir quan siga necessari per a assegurar la continuïtat del verd.

Per a avançar en aquesta nova manera de fer cal tindre present una nova tecnologia territorial: la infraestructura verda.

La infraestructura verda. Un nou paradigma en la planificació del territori

La UE introdueix aquest concepte per a evitar la fragmentació dels ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat, però té efectes molt positius en la qualitat de vida de les persones, la qualitat del paisatge i en els serveis ambientals gratuïts que presten a la societat.

La infraestructura verda és bàsicament tot allò que no és infraestructura gris: zones de major biodiversitat, zones agrícoles, parcs urbans i també tot aquell sòl no segellat i no urbanitzat encara que la seua classificació siga la de sòl urbanitzable. Ve definida i reconeguda a la LOTUP.

La infraestructura verda ens proporciona drenatge natural davant pluges tempestuoses, apaivagament de l’efecte ‘illa de calor’ de la ciutat, mitiga les ones de calor, millora el paisatge, estalvia energia, fixa carboni, millora la qualitat de l’aire… i tot ho fa de forma gratuïta.

Però no pot funcionar si no es tracta com una trama connectada. Per això cal dissenyar primer aquesta trama verda i assegurar la seua connectivitat. La ZAL impediria una solució correcta en ubicar-se en l’únic punt possible de connexió.

«El paisatge, clau de la competitivitat»

Aquesta frase és d’un llibre de la Conselleria de Territori (La nueva política del paisaje) quan Isabel Bonig n’era consellera. Considera que el paisatge i la qualitat de vida és un atractor de talent que no sols busca un bon salari sinó també un lloc agradable on viure.

A més, és un factor de cohesió social perquè recuperar la Punta serà gaudit per tota mena de persones independentment del seu gènere, edat o classe social.

No sols això, l’Horta i l’Albufera són els trets identitaris de València. Allò que la fa diferent en un món global. Tot esforç per cuidar i connectar aquests dos espais haurien de ser la prioritat de qualsevol política urbanística siga municipal o autonòmica.

Un país que cuida el paisatge, cuida el seu futur, per tot això també és necessari reubicar la ZAL i reverdir la zona.

La sentència del TS de 2015 deixa les mans lliures al Consell

El Tribunal Suprem declara el Pla Especial de La Punta nul de ple dret (ex-tunc) l’any 2015. Això vol dir que s’ha de començar el planejament de la zona des de zero. Com si res haguera passat. Allò més rellevant és que no obliga a seguir amb el planejament anterior. Deixa les mans lliures a l’administració valenciana per a dissenyar el mateix polígon industrial o bé un corredor verd.

A més, tot s’ha de tramitar amb la legislació vigent, més restrictiva, incloent la nova llei de l’Horta i la LOTUP.

El ‘nou’ Pla Especial no respecta la sentència del TS

El nou Pla Especial és virtualment el mateix que l’anul·lat i pretén donar per bo un informe abreujat de sostenibilitat ambiental quan la sentència diu que s’ha de fer tot de nou. De fet ara mateix el terreny de la ZAL és legalment sòl no urbanitzable d’especial protecció. El problema és que assumeix que el terreny de la punta és urbà quan la sentència diu clarament que cal tramitar ‘com si res haguera passat’.

Per si hi hagueren dubtes, el 2017 hi ha una altra sentència del TS que anul·la la subestació elèctrica que subministra la futura ZAL. Impossible per tant considerar de cap manera els terrenys urbanitzats.

No obstant, València Plataforma Intermodal, com hem dit, presenta a la conselleria un projecte que és virtualment el mateix que l’anterior.

Si s’aprova el ‘nou’ Pla Especial anirem al contenciós

Si malgrat totes les raons ambientals i jurídiques la conselleria decideix aprovar el nou Pla Especial per a la ZAL la plataforma per recuperar la Punta el recorrerà davant els tribunals.

Això generarà de nou i inevitablement inseguretat jurídica i l’endarreriment del projecte uns quants anys més.

És una situació que la plataforma Horta és Futur No a la ZAL no desitja perquè es crearà una situació que no serà bona ni per a la ciutat ni per al Port, però que no dubtarem en adoptar si s’aprova el Pla Especial perquè estem convençudes que ens tornaran a donar la raó i s’haurà de tornar a tramitar amb un informe ambiental estratègic que considere les alternatives i d’acord amb la legislació actual.

És millor des de tots els punts de vista repensar el projecte i reubicar-lo en un altre lloc.

El cost no pot ser una excusa. La ciutat val molt més

En converses amb diversos representants de l’administració l’única raó que se’ns ha donat per a seguir avant amb un projecte erroni és que ja s’hi havien invertit 150 milions d’euros.

No obstant això, acabar la urbanització implica seguir posant diners i un colp acabada induirà molt més trànsit que l’actual, la qual cosa exigirà fer un accés nord per a camions en el que haurem d’invertir uns 400 milions d’euros i ampliar la V30 que pot costar uns 100 milions d’euros més.

És a dir, acabar i fer operativa la ZAL pot suposar uns 500M€ més dels que ja s’han invertit. Però encara hi ha un perill més evident i que es contempla poc. Quantes empreses van a voler ubicar-se en la nova ZAL si a Parc Sagunt tenen més metres, estan millor comunicades i grans operadors logístics com Mercadona ja s’hi han instal·lat? Pot donar-se el cas que després de fer una despesa pública de 650 milions d’euros la zona quede deserta.

Per contra recuperar l’espai per fer un corredor de connexió, hortes i restaurar paisatgísticament la zona es podria fer per uns 30 milions d’euros. Pel que que costa 1 km d’AVE podríem aconseguir regenerar l’espai i unir el Jardí del Túria amb el Saler.

Que s’haja urbanitzat parcialment la Punta tampoc és excusa. Tenim l’experiència del Saler

Un altre motiu per a seguir endavant amb la ZAL és que ja s’ha urbanitzat parcialment la zona, però ben a prop tenim un exemple de recuperació com el Saler on no sols s’havia urbanitzat la zona sinó que s’havien fet edificis i s’havia construït una autovia.

Ara ningú dubta que en el seu moment es va prendre una decisió difícil i valenta però magnífica per al futur d’aquesta ciutat.

Hui el Saler és un orgull per als valencians i la Punta és l’espai que uneix el Saler amb l’altra conquesta dels 70 com ara el llit verd del Túria.

Demanem acabar bé la història. Demanem audàcia. Demanem valentia.

Innovem. Pensem en gran.

Les generacions futures ens ho agrairan.

Podeu descarregar aquest text en format pdf

I ací podeu llegir alguns retalls de premsa:

22/05/2018 Levante-EMV – La ciutat que volem: No a la ZAL (Carme Miquel)
24/05/2018 eldiario.es – Un corredor verde que conecte el Parque del Turia con la Albufera, como alternativa a la ZAL (Carlos Navarro)
24/05/2018 El Temps – Per l’Horta estira les orelles al Botànic i exigeix una ZAL verda (Violeta Tena)
24/05/2018 El País – Per l’Horta inicia una campaña para convertir la ZAL en un corredor verde (Cristina Vázquez)
24/05/2018 La Vanguardia – Per l’Horta recurrirá el nuevo plan de la ZAL (Raquel Andrés)
24/05/2018 Cadena SER – Per l’Horta propone un corredor verde entre Valencia y el Saler y sin la ZAL (Julián Giménez) (ací l’àudio)
24/05/2018 València Extra – Recuperem la Punta o mor entre l’asfalt? (Tània López)
25/05/2018 Diari La Veu – Un corredor verd des del llit vell del Túria fins al Saler, l’alternativa d’Horta és futur a la ZAL del port (Íngrid Lafita)
25/05/2018 Levante-EMV – Horta és Futur cifra en 30 millones el coste de la regeneración de la ZAL (Hortensia García)