La contestació ciutadana i les múltiples al·legacions fetes des de diversos fronts no han tingut efecte i han acabat rebutjades per les administracions promotores: només ens queda el recurs a la intervenció de la justícia.
Per això demanem la teua ajuda per a finançar el recurs contenciós-administratiu interposat davant el Tribunal Superior de Justícia contra:
el Pla Especial de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València
les determinacions del Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta que afecten l’àmbit de la mencionada ZAL
Dimecres 20/02/2019.- S’ha presentat al Tribunal Superior de Justícia un recurs contenciós administratiu contra el Decret que ha aprovat el Pla Especial de la ZAL i contra els articles del Pla d’Acció Territorial de l’Horta que afecten l’àmbit de la ZAL. Transcribim a continuació la nota de premsa, que es pot llegir en format pdf ací.
ACTUALITZACIÓ 28/02/2019.- El TSJ admet a tràmit el recurs.
La plataforma “Horta és Futur NO a la ZAL” presenta un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de la CV contra el decret que ha aprovat Pla Especial de la ZAL i contra determinacions del Pla d’Acció Territorial de l’Horta que obvien la protecció d’aquesta zona estratègica per al territori valencià.
El Pla Especial incorre en greus defectes de procediment i tampoc atén a les directrius territorials de la legislació actual tal com demanava la sentència del TS de 2015 que el va anul·lar.
La plataforma ciutadana anunciarà en els propers dies un crowdfunding perquè la ciutadania compromesa puga col·laborar amb les despeses del recurs davant el TSJCV.
_____
El Pla Especial aprovat el passat novembre de 2018 per l’Administració Autonòmica per impulsar la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) en la pedania de La Punta de la ciutat de València incorre en greus errors procedimentals i contravé les determinacions que la llei urbanística valenciana i el mateix pla de l’Horta (PATH) imposen.
Greus errors procedimentals
El Pla Especial (PE) aprovat incorre en greus errors procedimentals perquè assumeix que el sòl sobre el que es desenvolupa és urbà. Cal tenir en compte que tant la sentència del Tribunal Suprem de 2015 (concretament el 25-5-2015 que ratifica la sentència del TSJCV del 13-3-2013) que va anul·lar el pla en el seu moment, com la sentència de 2017 del mateix TS que anul·la el projecte de la xarxa elèctrica d’alta tensió que li dóna subministrament, impedeixen tal consideració.
Amb aquesta irregularitat de fons, es substitueix una avaluació ambiental i territorial estratègica corresponent a un pla d’ordenació estructural per una avaluació estratègica abreujada referida a una modificació menor. La sentència del TS de 2015 que anul·la el pla és clara: obliga a començar el procediment des de zero (ex-tunc) i no permet fer assumpcions sobre el territori que suposen que no es comença el procediment des del principi. Defugir un estudi d’impacte ambiental estratègic fa que s’elimine el debat sobre les alternatives a la ubicació d’aquesta instal·lació industrial, justament allò que qüestiona la societat civil.
Aquest error procedimental pot implicar l’anul·lació del pla per quarta vegada, el que suposaria una nova oportunitat per a recuperar l’espai de la ZAL per a hortes i espais naturals que connectaren el final del riu Túria amb El Saler i l’Albufera.
Greus errors de fons
A més dels errors de procediment, el Pla Especial de la ZAL contravé els principis i determinacions de la legislació urbanística i territorial valenciana.
Actualment comptem amb una legislació urbanística i territorial relativament avançada com la LOTUP i els successius Plans d’Acció Territorial (PAT) que pretenen una visió supramunicipal i estratègica del territori per a evitar la pèrdua de patrimoni i valors ambientals, i dinamitzar el poders econòmics existents. No obstant, aquesta legislació ha sigut ignorada introduint excepcionalitats ad-hoc com el cas de la ZAL en La Punta al Pla d’Acció Territorial de l’Horta, obligant-nos així a presentar també un recurs contra les determinacions que la desprotegeixen.
Començant per l’Estratègia Territorial de la CV (DOGV de 19 de gener de 2011) que en el seu article 43 determina que els corredors de connexió d’infraestructura verda i per a evitar la conurbació han de tindre una amplada mínima de 500m, que és precisament l’ample de la ZAL. En canvi, l’actual Pla Especial contempla uns connectors ecològics que en el tram més ample no arriben als 30m d’amplària.
Desenvolupar la ZAL posa en perill l’Horta de Rovella, que ara quedarà definitivament aïllada i desconnectada de la resta d’agroecosistema, el que la condemna a la degradació i probable desaparició, fet que implicaria la pèrdua automàtica del reconeixement de Patrimoni immaterial de la Humanitat que ara té el Tribunal de les Aigües. De fet el propi PATH en el plànol d’ordenació nº4 dibuixa dos connectors de connexió per a evitar aquest aïllament, que passen justament per damunt de la ZAL i que no han sigut contemplats en el ‘nou’ Pla Especial.
Finalment, es perd una oportunitat històrica: connectar el Jardí del Túria i el Saler.La visió estratègica del territori que imposa la legislació vigent implica connectar el sistema d’infraestructura verda entre el vell llit del Túria i el Saler i això sols és possible a través de La Punta, on es pretén ubicar la ZAL. Qualsevol ciutadà pot entendre que, tenint un Parc Natural a 4 km del centre d’una ciutat i un riu verd que l’articula, no és racional que es decidisca posar just al mig un polígon industrial per al qual existeixen altres alternatives d’ubicació.
Davant la manca de visió i voluntat política de Ximo Puig i Joan Ribó, que ni tan sols han estudiat seriosament les possibles alternatives, i davant l’improvisat maquillatge del projecte de la ZAL del PP que és un insult a les lleis de la pròpia administració valenciana i a la intel·ligència ciutadana, ens veiem obligats a recórrer als tribunals esperant que el TSJCV anul·le de nou el P.E. de la ZAL i es torne a obrir una oportunitat per a la ciutat i per a l’horta.
El passat 23 de juny va tenir lloc La Marxa a la Punta. Des de Horta és Futur NO A la ZAL, volem agrair a totes aquelles que van acudir i/o ens van acompanyar en l’organització i difusió de la marxa així com de la lluita.
Us deixem ací fotografies, videos i notícies sobre l’esdeveniment.
Horta és Futur, NO A la ZAL!
Sota eixe lemma marxarem el proper 23 de juny a les 10,30, des del rellotge del Port fins a la Punta. En un acte que pretén tancar aquest curs de campanya «Aturem la ZAL, Recuperem la Punta», sota el paraigües de la plataforma Horta és Futur No a la ZAL.
Al arribar a la Punta gaudirem d’una sèrie d’activitats simbòliques i de gaudi. Us anirem informant.
US NECESSITEM A TOTES! GRÀCIES!
Podeu consultar els següents videos de la campanya!
24/05/2018.- La plataforma Horta és Futur NO a la ZAL ha presentat públicament hui, a Ca Revolta, una alternativa en positiu a la construcció de la ZAL a la pedania de la Punta de la ciutat de València. El context ambiental, com ara el canvi climàtic, l’habitabilitat de la ciutat i el context jurídic, aconsellen canviar de rumb. Un canvi de rumb que signifique un nou model de ciutat d’acord amb les tendències urbanes i territorials més avançades.
Un nou model de ciutat que assegure la connexió de les dues grans conquestes ciutadanes dels 70: el llit vell del riu Túria i el Saler mitjançant un corredor verd i hortes.
Recuperar La Punta: una qüestió metropolitana i estratègica
L’objectiu que ens plantegem és connectar el Parc Natural del Túria i el Parc Natural de l’Albufera a través de la ciutat de València i això només és possible creant un corredor
verd que unisca el llit vell del Túria i el Saler.
No sols és un objectiu de la societat civil. Les pròpies directrius de la Generalitat Valenciana, començant per la Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV),
seguint per la LOTUP i acabant per la recent aprovada Llei de l’Horta així ho imposen. Els beneficis no són per tant sols per a una zona històricament molt castigada de la ciutat com la Punta i Natzaret sinó per a tota la ciutat i la seua àrea metropolitana, des del camp de Túria fins La Ribera.
A la part d’aigües amunt es va fer bé: Jardí del Túria, Parc de Capçalera, Partida de Dalt a Campanar (agrícola), Parc del Túria (natural). A la part de desembocadura també es pot fer el mateix: Jardí del Túria, Parc de Desembocadura, la Punta, Parc de l’Albufera. Per això no podem ubicar un polígon industrial al mig d’aquesta transició.
El canvi climàtic ho canvia tot. La innovació s’imposa
Davant una amenaça tant evident no podem seguir executant plans i projectes de fa 20 anys com el de la ZAL (Zona d’Activitats Logístiques), com si el context fóra el mateix. És la nostra obligació demanar als poders públics que reaccionen fent polítiques territorials orientades a mitigar els efectes del canvi climàtic.
Aquests efectes anem a patir-los igualment i la millor forma d’estar preparades és amb el canvi de polítiques urbanístiques i territorials. Noves formes de fer sobre el territori que suposen protegir el verd que tenim però també desurbanitzar i reverdir quan siga necessari per a assegurar la continuïtat del verd.
Per a avançar en aquesta nova manera de fer cal tindre present una nova tecnologia territorial: la infraestructura verda.
La infraestructura verda. Un nou paradigma en la planificació del territori
La UE introdueix aquest concepte per a evitar la fragmentació dels ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat, però té efectes molt positius en la qualitat de vida de les persones, la qualitat del paisatge i en els serveis ambientals gratuïts que presten a la societat.
La infraestructura verda és bàsicament tot allò que no és infraestructura gris: zones de major biodiversitat, zones agrícoles, parcs urbans i també tot aquell sòl no segellat i no urbanitzat encara que la seua classificació siga la de sòl urbanitzable. Ve definida i reconeguda a la LOTUP.
La infraestructura verda ens proporciona drenatge natural davant pluges tempestuoses, apaivagament de l’efecte ‘illa de calor’ de la ciutat, mitiga les ones de calor, millora el paisatge, estalvia energia, fixa carboni, millora la qualitat de l’aire… i tot ho fa de forma gratuïta.
Però no pot funcionar si no es tracta com una trama connectada. Per això cal dissenyar primer aquesta trama verda i assegurar la seua connectivitat. La ZAL impediria una solució correcta en ubicar-se en l’únic punt possible de connexió.
«El paisatge, clau de la competitivitat»
Aquesta frase és d’un llibre de la Conselleria de Territori (La nueva política del paisaje) quan Isabel Bonig n’era consellera. Considera que el paisatge i la qualitat de vida és un atractor de talent que no sols busca un bon salari sinó també un lloc agradable on viure.
A més, és un factor de cohesió social perquè recuperar la Punta serà gaudit per tota mena de persones independentment del seu gènere, edat o classe social.
No sols això, l’Horta i l’Albufera són els trets identitaris de València. Allò que la fa diferent en un món global. Tot esforç per cuidar i connectar aquests dos espais haurien de ser la prioritat de qualsevol política urbanística siga municipal o autonòmica.
Un país que cuida el paisatge, cuida el seu futur, per tot això també és necessari reubicar la ZAL i reverdir la zona.
La sentència del TS de 2015 deixa les mans lliures al Consell
El Tribunal Suprem declara el Pla Especial de La Punta nul de ple dret (ex-tunc) l’any 2015. Això vol dir que s’ha de començar el planejament de la zona des de zero. Com si res haguera passat. Allò més rellevant és que no obliga a seguir amb el planejament anterior. Deixa les mans lliures a l’administració valenciana per a dissenyar el mateix polígon industrial o bé un corredor verd.
A més, tot s’ha de tramitar amb la legislació vigent, més restrictiva, incloent la nova llei de l’Horta i la LOTUP.
El ‘nou’ Pla Especial no respecta la sentència del TS
El nou Pla Especial és virtualment el mateix que l’anul·lat i pretén donar per bo un informe abreujat de sostenibilitat ambiental quan la sentència diu que s’ha de fer tot de nou. De fet ara mateix el terreny de la ZAL és legalment sòl no urbanitzable d’especial protecció. El problema és que assumeix que el terreny de la punta és urbà quan la sentència diu clarament que cal tramitar ‘com si res haguera passat’.
Per si hi hagueren dubtes, el 2017 hi ha una altra sentència del TS que anul·la la subestació elèctrica que subministra la futura ZAL. Impossible per tant considerar de cap manera els terrenys urbanitzats.
No obstant, València Plataforma Intermodal, com hem dit, presenta a la conselleria un projecte que és virtualment el mateix que l’anterior.
Si s’aprova el ‘nou’ Pla Especial anirem al contenciós
Si malgrat totes les raons ambientals i jurídiques la conselleria decideix aprovar el nou Pla Especial per a la ZAL la plataforma per recuperar la Punta el recorrerà davant els tribunals.
Això generarà de nou i inevitablement inseguretat jurídica i l’endarreriment del projecte uns quants anys més.
És una situació que la plataforma Horta és Futur No a la ZAL no desitja perquè es crearà una situació que no serà bona ni per a la ciutat ni per al Port, però que no dubtarem en adoptar si s’aprova el Pla Especial perquè estem convençudes que ens tornaran a donar la raó i s’haurà de tornar a tramitar amb un informe ambiental estratègic que considere les alternatives i d’acord amb la legislació actual.
És millor des de tots els punts de vista repensar el projecte i reubicar-lo en un altre lloc.
El cost no pot ser una excusa. La ciutat val molt més
En converses amb diversos representants de l’administració l’única raó que se’ns ha donat per a seguir avant amb un projecte erroni és que ja s’hi havien invertit 150 milions d’euros.
No obstant això, acabar la urbanització implica seguir posant diners i un colp acabada induirà molt més trànsit que l’actual, la qual cosa exigirà fer un accés nord per a camions en el que haurem d’invertir uns 400 milions d’euros i ampliar la V30 que pot costar uns 100 milions d’euros més.
És a dir, acabar i fer operativa la ZAL pot suposar uns 500M€ més dels que ja s’han invertit. Però encara hi ha un perill més evident i que es contempla poc. Quantes empreses van a voler ubicar-se en la nova ZAL si a Parc Sagunt tenen més metres, estan millor comunicades i grans operadors logístics com Mercadona ja s’hi han instal·lat? Pot donar-se el cas que després de fer una despesa pública de 650 milions d’euros la zona quede deserta.
Per contra recuperar l’espai per fer un corredor de connexió, hortes i restaurar paisatgísticament la zona es podria fer per uns 30 milions d’euros. Pel que que costa 1 km d’AVE podríem aconseguir regenerar l’espai i unir el Jardí del Túria amb el Saler.
Que s’haja urbanitzat parcialment la Punta tampoc és excusa. Tenim l’experiència del Saler
Un altre motiu per a seguir endavant amb la ZAL és que ja s’ha urbanitzat parcialment la zona, però ben a prop tenim un exemple de recuperació com el Saler on no sols s’havia urbanitzat la zona sinó que s’havien fet edificis i s’havia construït una autovia.
Ara ningú dubta que en el seu moment es va prendre una decisió difícil i valenta però magnífica per al futur d’aquesta ciutat.
Hui el Saler és un orgull per als valencians i la Punta és l’espai que uneix el Saler amb l’altra conquesta dels 70 com ara el llit verd del Túria.
Demanem acabar bé la història. Demanem audàcia. Demanem valentia.
22/05/2018 Levante-EMV – La ciutat que volem: No a la ZAL (Carme Miquel) 24/05/2018 eldiario.es – Un corredor verde que conecte el Parque del Turia con la Albufera, como alternativa a la ZAL (Carlos Navarro) 24/05/2018 El Temps – Per l’Horta estira les orelles al Botànic i exigeix una ZAL verda (Violeta Tena) 24/05/2018 El País – Per l’Horta inicia una campaña para convertir la ZAL en un corredor verde (Cristina Vázquez) 24/05/2018 La Vanguardia – Per l’Horta recurrirá el nuevo plan de la ZAL (Raquel Andrés) 24/05/2018 Cadena SER – Per l’Horta propone un corredor verde entre Valencia y el Saler y sin la ZAL (Julián Giménez) (ací l’àudio) 24/05/2018 València Extra – Recuperem la Punta o mor entre l’asfalt? (Tània López) 25/05/2018 Diari La Veu – Un corredor verd des del llit vell del Túria fins al Saler, l’alternativa d’Horta és futur a la ZAL del port (Íngrid Lafita) 25/05/2018 Levante-EMV – Horta és Futur cifra en 30 millones el coste de la regeneración de la ZAL (Hortensia García)
Entre les activitats programades en el marc de la campanya ATUREM LA ZAL. RECUPEREM LA PUNTA, de la plataforma Horta és Futur, no a la ZAL del Port de València, els dimarts 5, 12 i 19 de juny es desenvoluparan a l’IVAM els “Debats sobre el Territori”, amb la participació de professionals que tractaran i debatran sobre les relacions entre la ciutat, l’horta, els espais naturals, les infraestructures, el Port…
Uns debats que pretenen abordar les delicades relacions entre la ciutat i el seu entorn: l’horta circumdant, els espais naturals pròxims i els equipaments i infraestructures que recorren i afecten l’àrea metropolitana, en especial el Port de València. Uns vincles que es mostren ben fràgils quan, en un context que atén més al creixement econòmic, a la pressió urbanística i a l’obtenció ràpida de beneficis especulatius que no a la consecució d’una vida saludable, digna i solidària per a les persones, algunes actuacions acaben tiranitzant i hipotecant el futur del conjunt.
DEBATS SOBRE EL TERRITORI juny 2018
IVAMlab (IVAM – Guillem de Castro 118 – 46003 València)
5 de juny, dimarts
19.00h EL PORT DE VALÈNCIA I L’ECONOMIA REGIONAL Vicent Torres, Dr. en Economia
19.30h LA FRAGILITAT DEL LITORAL VALENCIÀ Josep E. Pardo, Departament Enginyeria Topogràfica, UPV Josep Serra Peris, Departament de Transports, UPV
Modera: Vicenç Rosselló, Facultat de Geografia, UV
——————————————————————————-
12 de juny, dimarts
19.00h EL FRONT LITORAL I EL NOU URBANISME Bárbara Pons, Arquitecta urbanista Carme Melo, Departament de Geografia, UV
20.00h EL CONFLICTE JURÍDIC DE LA PUNTA Alberto Llobell, Advocat
Modera: Carles Dolç, Arquitecte urbanista
——————————————————————————-
19 de juny, dimarts
19.00h ELS CONFLICTES TERRITORIALS I ELS NOUS GOVERNS DEL CANVI Pedro Costa Morata, Sociòleg, escriptor, ecologista
19.45h DEBAT FINAL
Modera: Joan Olmos, Dr. Enginyer de Camins
Organitza: Horta és Futur. No a la ZAL i Institut Valencià d’Art Modern IVAM
Les jornades que plantegem s’inscriuen en un programa d’activitats més ampli que aborda la temàtica de la defensa del territori i que s’ha anat materialitzant en el marc de la campanya “Aturem la ZAL, recuperem la Punta” promoguda per la plataforma social Horta és Futur NO a la ZAL (Zona d’Activitats Logístiques) del Port a la Punta, de la qual formem part vora 50 col·lectius i associacions del territori valencià. Aquesta insta la paralització d’aquest pla urbanístic que ha tornat a revisar-se per a executar-se, després de les expropiacions i d’anys d’abandonament, amb varies sentències que el declaraven nul, i que acabarà per soterrar baix l’asfalt aquesta zona. Es vol aturar aquest pla i repensar col·lectivament el seu futur, invitablement verd i viu, de connexió amb l’antic llit del riu Túria i el Parc Natural de l’Albufera.
Aquestes jornades es plategen en dos dies, dimecres 16 i dijous 17 de maig, i contemplen una xarrada oberta sobre exemples de desurbanització i un taller teòric-pràctic sobre desurbanització i recuperació del paisatge aplicat al cas de la ZAL (Zona d’Activitats Logístiques) situada en La Punta (barri d’horta del sud de València).
L’objectiu és centra en el procés de repensar col·lectivament un indret des de l’estratègia de la desurbanització i la seua recuperació verda. I imaginar juntes aquest espai d’oportunitat, de la mà de persones locals i convidats que ja han tractat aquests temes. Com a eina per a facilitar un debat positiu i possible d’aquestes alternatives sobre el territori, front al urbanisme hegemònic i destructor, que se continua desenvolupant a la comarca de l’Horta.
Tant per a la xarrada com per a l’activitat-taller, hem convidat a dos projectes que ens semblen exemples de referència de desurbanització i recuperació d’espais naturals: el Life Pletera i el paratge de Tudela-Culip, els dos a Girona.
Programa:
dimecres 16 maig _ 18,30 H
lloc: IVAMlab _ Carrer Guillem de Castro, 118
PRESENTACIONS (obert):
PROJECTES DE DESURBANITZACIÓ
i RESTAURACIÓ DEL PAISATGE
_18,30 h Introduccions
Campanya ”Aturem la ZAL. Recuperem la Punta”
Per la Plataforma Horta és Futur NO a la ZAL
Presentació de les jornades i persones convidades
Per Carles Dolç, el Saler per al poble
_19,00 h Projecte 1
Life desurbanització i restauració de la maresma de la Pletera
P.N. del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (Girona)
Per Àgata Colomer, geògrafa coordinadora del projecte
_19,30 h Projecte 2
Restauració del paratge Tudela-Culip
P.N. Cap de Creus (Girona)
Per Martí Franch. EMF, arquitecte del paisatge i enginyer agrícola
_20.15 h Preguntes i intercanvis
dijous 17 maig _ 09,30 H
lloc: ETS d’Arquitectura. UPV _ Camí de Vera, s/n
TALLER PRÀCTIC (cal inscripció en recuperemlapunta@gmail.com):
APUNTS SOBRE DESURBANITZACIÓ I RESTAURACIÓ
DEL TERRITORI APLICADES A L’ESPAI
DE LA Z.A.L DEL PORT, LA PUNTA, VLC
_09,30 h – 18,00 h **
El taller serà impartit conjuntament per les convidades Àgata Colomer i Martí Franch, persones locals coneixedores del territori i les seues problemàtiques, així com membres de la plataforma Horta és Futur NO a la ZAL.
S’adreça a públic vinculat amb disciplines relacionades al paisatgisme, agronomia, ecosistemes, urbanisme, ecologia…La meitat de les places es reservaran per a l’alumnat del Màster en Arquitectura del Paisatge de l’UPV.
Les places són limitades* i heu d’inscriure-vos* a:
recuperemlapunta@gmail.com
*Es prega compromís real en la reserva i l’assistència.
**els horaris poden variar, anirem actualitzant el programa.
Programa provisional:
_Presentació del taller i les persones convidades.
_Contextualització de l’espai i la problemàtica social i territorial.
_Estratègia de desurbanització.
_Idees i propostes per temàtiques. Treball grupal (participants+experts) a través de tècniques de dibuix i collage.
Els passats dies 10 i 11 de març tingué lloc a la Punta SENSEMURS, I Trobada de Muralistes per l’Horta, un encontre amb artistes* d’art urbà d’àmbit internacional, que varen realitzar les seues obres sobre diverses parets de cases i edificis de la pedania. Una mostra d’art compromès, concebuda per a donar visibilitat a la problemàtica d’una pedania històricament desterrada i que val la pena conèixer. El projecte SENSEMURS va rebre el I Premi Còmic i Desenvolupament Social atorgat per la Fundació Divina Pastora.
L’activitat va estar organitzada per la plataforma Horta és Futur. No a la ZAL, com a part de la campanya Aturem la ZAL. Recuperem La Punta, que té com a objectiu la paralització del Pla Especial de la ZAL de València i l’inici d’un procés de participació ciutadana. La Punta hauria de recuperar la seua funció tradicional i formar part d’un veritable corredor de trama verda que connecte el jardí del Túria, el Parc de Desembocadura del riu i el Parc Natural de l’Albufera.
La plataforma ha programat quatre noves “visites guiades” per a ubicar i comentar els murals, així com el context urbà i històric que els ha acollit.
Durante los días 10 y 11 de marzo la plataforma «Horta és Futur No a la ZAL» ha presentado SENSEMURS, 1er Encuentro de Muralistas por la Huerta, para reclamar que la zona de la Punta vuelva a ser verde. El proyecto ha reunido a algunos de los artistas urbanos más reconocidos de Europa.
El encuentro de muralistas se enmarca en la campaña «Aturem la ZAL, Recuperem la Punta», que, con el apoyo de cerca de cincuenta entidades vecinales, cívicas, agrarias y ambientales, reclama la paralización del plan especial de la ZAL que tramita actualmente la Conselleria de Territorio y Vivienda y que convertiría el espacio actual en un polígono industrial logístico. La campaña pretende recuperar la Punta para el pueblo y la ciudad, un espacio que une precisamente las dos grandes conquistas vecinales de los años 70: el Jardín del Turia y El Saler-Parque de la Albufera. Al encuentro han participado varios de los muralistas más reconocidos de Europa, con el fin de dar a conocer la problemática de esta pedanía históricamente desterrada. El proyecto ha recibido el I Premio Cómic y desarrollo social, otorgado por la Fundación Divina Pastora.
El fin de semana del 10 y el 11 se presentaron los murales e instalaciones al público, a través de una serie de visitas guiadas y actividades en la Punta que tuvieron una gran aceptación, reuniendo a casi 200 personas. Los artistas que han participado hasta el momento han sido Aryz, Blu, Borondo, Escif, Hyuro, Luzinterruptus, Daniel Muñoz «SAN», Sam3 y Elías Taño, entre otros que se han ido sumando como Barbi, Sr. Marmota + Lost, y Peres en colaboración con la Asociación El Arca.
A pesar de la lluvia, los asistentes realizaron dos recorridos por la pedanía acompañados de miembros de la Plataforma, exponiendo en primera persona las diferentes problemáticas territoriales, sociales y medioambientales que confluyen en este espacio. Además de las visitas, tuvieron ocasión de disfrutar de una paella de productos ecológicos y de proximidad, así como un taller de bombas de semillas y un concierto. El gran éxito de la presente convocatoria, así como el interés generado por las actividades convocadas confirma que la lucha por la recuperación de la Punta sigue viva. La campaña «Aturem la ZAL, Recuperem la Punta» no ha hecho más que empezar.
La Punta debe ser el referente de una nueva política territorial
La campaña reivindica el carácter simbólico de la Punta, representativo de cómo no se debe hacer la política territorial: sin participación y pasando por encima de las tierras y cultivos de los legítimos habitantes del territorio y también del patrimonio. A pesar de estar reconocida como “zona no urbanizable de especial protección”, su entorno natural y tejido social han sido gravemente dañados por el imparable avance del puerto. El proyecto de “Zona de Actividades Logísticas” (ZAL) implicó ignorar la protección, expulsar a un centenar de familias de sus viviendas y arrasar la huerta y sus casas para cederle al puerto un enorme solar, que sigue abandonado hoy en día.
La resistencia de los vecinos no sirvió para detener la destrucción, pero sí para paralizar la ZAL. Tres sentencias judiciales del Tribunal Superior de Justicia anularon el proyecto. Recientemente, sin embargo, se han puesto en marcha los trámites para reactivar el Plan de la ZAL.
A través de estas intervenciones artísticas se pretende visibilizar y apoyar la larga batalla para anular definitivamente la ZAL y poder repensar y recuperar La Punta como espacio verde, vivo y estratégico. Los ciudadanos tienen derecho a decidir un futuro mejor para su territorio, a través de políticas que preserven su cultura e identidad y el importante valor natural de la zona. La recuperación de La Punta sería el símbolo de que otra manera de hacer política territorial es posible, anteponiendo el patrimonio natural, la dignidad de sus habitantes y su legado vivo.
20/02/2019
Un nou model de ciutat que assegure la connexió de les dues grans conquestes ciutadanes dels 70: el llit vell del riu Túria i el Saler mitjançant un corredor verd i hortes.
Recuperem la punta aturem la zal 